Memòries d’un futur bàrbar

Montserrat Julió descriu, amb una sorprenent capacitat d’anticipació, realisme i exhaustió, un avenir apocalíptic basat en l’afebliment de la capa d’ozó i alteracions en el camp de la genètica, aspectes inèdits al moment de la redacció i inquietantment presents ara. Alhora que assistim a l’extinció de la raça humana, ens endinsem en una crítica política i social anti-utòpica, a manera d’advertència del context històric mundial i espanyol de la dècada del 70.